Entre els segles al IX i X n. e., cap a finals de l'Alta Edat Mitjana, s'instaura plenament a l'Europa occidental una
nova forma d'organització política coneguda amb el nom de feudalisme.
Inicialment, les institucions polítiques del feudalisme
tenien una gran diversitat de centres de poder (regnes, comtats, institucions
eclesiàstiques, etc.), cosa que contrasta amb l'anterior uniformitat política
que representava l’imperi.
El monarca era considerat simplement el primus inter pares, el primer entre iguals, un senyor feudal més.
El monarca era considerat simplement el primus inter pares, el primer entre iguals, un senyor feudal més.
Els regnes es dividien en petits territoris força independents
on l'amo —un senyor feudal o un alt membre del clergat— proporcionava terres en usdefruit i protecció
als seus vassalls a canvi d'una servitud que els obligava a pagar-li tributs, prestar-li tota mena de serveis com treballar
a les terres propietat del senyor o formar part del seu exèrcit.
El senyor feudal tenien dret a recaptar els seus propis impostos, encunyar moneda pròpia, emetre lleis i impartir justícia, ser l'únic propietari de molins i forns, i tenir un exercit particular, sovint més nombrós que el del mateix monarca.
El senyor feudal tenien dret a recaptar els seus propis impostos, encunyar moneda pròpia, emetre lleis i impartir justícia, ser l'únic propietari de molins i forns, i tenir un exercit particular, sovint més nombrós que el del mateix monarca.
El següent període —encara dins l’Edat Mitjana i la societat feudal— serà el de
la monarquia estamental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada